divendres, 27 de febrer del 2015

Esperant la llum....


Durant uns instants apareix una columna de màgica llum
 sota la immensitat dels estels, trencant la foscor.
Com volent ser la teva guia per uns instants amb la seva llum.
Nota: La idea original d'aquesta fotografia és de la Marta Bretó.


Sorprèn com en una nit sense lluna, en nit tancada l'ull és capaç de veure.

dimarts, 24 de febrer del 2015

Gairebé blanc.


Imatges de neu.
Imatges en blanc, vestides de fred.
Imatges de neu.
Imatges de fred, vestits de blanc.
Jugant amb les paraules,
jugant amb el fred, la neu i el blanc.
 

M'agraden aquest tipus de fotografia, mirant-les m'arriben a la ment aquestes paraules:
Delicadesa, dolçor, detalls, subtilesa, insinuacions. 





divendres, 20 de febrer del 2015

Les meves fotos publicades


A la revista Descobrir Catalunya dins la secció mirades podreu gaudir d'unes imatges meves.
Espero que us agradin. Segur que els que em seguiu ja les coneixeu, però aquesta vegada les podreu gaudir impreses.
Jo ja les estic gaudint!!!





dilluns, 16 de febrer del 2015

Gaudint de llocs i complint il.lusions.

Feia molt de temps que volia gaudir d'aquest lloc.


Juntament amb la Marta Bretó he passat uns dies gaudint de llocs i complint  il·lusions i, encara què el temps no ens ha acompanyat com nosaltres volíem ens ha regalat moments espectaculars.
Tornem contentes pels moments viscuts, durant el viatge la música també ens ha acompanyat.
(he tingut una bona disc jockey al meu costat) :)


Alguna cosa ens ha quedat pendent, però els enclavaments que coneixem valen la pena tornar novament.

diumenge, 8 de febrer del 2015

A passar fred.

Marxo a passar fred.
Abans us deixo una imatge ben fresqueta.

Ara al caliu de la llar penso, que em bellugar a sortir?
Per que canviar la comoditat de la llar per anar a passar fred?

L'aventura, viure moments irrepetibles, estar en contacte amb la natura, veure i viure....em pot.

Quan sigui velleta asseguda al caliu de la llar, llavors recordaré els moments viscuts.
Quan els óssos ja no puguin més els meus records m'acompanyaran, llavors un somriure picaró dibuixaré.

Sóc de la mena que pensa que quedar-se a la comoditat de la llar no és per mi.
Potser no puc viatjar però si puc muntar-me..... "l'aventura" a la meva mida.
Fins la tornada!



diumenge, 1 de febrer del 2015

Quan algú marxa.



Quan algú marxa deixar buidor.

La buidor de la seva companyia.
Però el record dels moments viscuts i l'essència que el caracteritza segueix estant present i ens queda en el record.

Feia temps que no et veia, em consta i no tinc dubte que has estat molt important per les persones que tenies al costat.

Una abraçada de recolzament per la família.
Bon viatge. J.L.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...