diumenge, 28 de setembre del 2014

Estimada muntanya.


Quan sóc lluny de tu t'enyoro, et busco, et desitjo.
Quan sóc amb tu, em sento feliç i et gaudeixo.

Com si fos el teu amant quan em faltes et desitjo,
i dels teus racons quan estic amb tu gaudeixo.



Una nova sortida amb la bona companyia d'en Pepet.

dilluns, 15 de setembre del 2014

Simfonia de llum dins el mar.

Durant tot l'estiu quan es produïa una tempesta elèctrica sempre anava allà on jo no volia.
Però aquesta nit tenia que ser!


Estava a casa dormint, de sobte es va aixecar un vent molt fort  feia volar el tendal del balcó, jo era mig adormida i vaig haver de fer un esforç per anar-ho a recollir.

Llavors vaig veure el whatsapp de la Ruth: "parece que hay relampagos sobre el mar" això em va fer despertar de cop!!!
La tempesta era molt forta en aquell moment i li vaig respondre: "ahora con la que cae no me atrevo a salir, así nunca conseguiré nada!!
Tornava estar enfadada amb mi mateixa per aquesta resposta meva.

Al mirar la predicció del temps i cap a on es dirigia la tempesta, els meus ànims van canviar.
Anava cap a mar!!


Tranquil.lament em vaig dutxar, canviar i recollir els trastos mentre esperava que aquesta tempesta s'endinsés al mar.
Ara tinc la gran sort de tenir a 5 km de casa un preciós mirador sobre el mar i cap allà vaig anar.

Avió sota la tempesta.
Allà vaig estar durant 4 hores els llampecs es succeïen uns els altres, contínuament.
Jo era sota la lluna i el cel obert gaudint de l'espectacle que la natura m'oferia.

No vaig buscar composicions vaig deixar que la mateixa natura composes una simfonia de llum dins el mar.

Vaig tornar a casa amb somriure dibuixat i la targeta plena de llum.


diumenge, 14 de setembre del 2014

Pasando de móvil a la vieja usanza...

..escribiendo.
 Com diu la canço.



Hi han persones que miren la vida amb optimisme,
persones senzilles que no busquen res més que fer-te dibuixar un somriure.

M'he creuat amb tu pel camí i me'n alegra.
Omplint els moments de bon humor, afrontant la vida tal com be amb un somriure.

Hi ha persones amb les què no calen esforços per parlar, per què el llenguatge és el mateix
i el pas amb el què camines.

Persones amb les qui connectes només dient, hola!!.....comences a parlar i tot rutlla.

Persones senzilles sense cap tipus d'intenció, què fer-te passar una bona estona.

Mirant la vida amb bon humor, treien de tot la part bonica.

Benvingut, amic a la meva vida.


Carta a un amigo - Sharif & Hazhe - Meid in Espein

dijous, 11 de setembre del 2014

Sempre es l'hora


Amb la ment oberta sense por als canvis.

Si el que vius no t'agrada, si el que t'envolta no et fa feliç,
et pertorba i no t'omple, no tinguis por al canvi. 

Fes un pas endavant, ara és l'hora.
El canvi només està en les teves mans,
si continues com estas mai creixeràs i viure es créixer, caure, tronar-se aixecar.

La vida s'ha de viure amb els riscos que comporta, si no per què viure?
Viu, creix, fes-te gran, rica i plena, ara és l'hora.

Si mes no, intenta-ho! no tinguis por a quedar-te sola, de tot un se'n surt.
Lluita per la teva felicitat per millorar i fer-te gran, no escoltis el que els demés i la comoditat et diu, escolta el teu cor i fes un pas cap a la teva felicitat.

Mai sabràs si hagués estat millor, si no comences a caminar. 
Caminar fereix els peus però també els fa més forts per continuar.

Sempre es l'hora per canviar el què que no t'agrada.

Busca la teva felicitat, no la dels demés per què sent feliç tu, podràs fer feliç als altres. 

Ara és l'hora i sempre és l'hora per què quan convé, seguem cadenes!





dijous, 4 de setembre del 2014

Menys consum i més natura.





Ens hauríem de comprometre mes amb la natura.
No és que la natura formi part de  nosaltres, som nosaltres qui formem part d’ella.

Quan passejo per la ciutat i miro la gent que passa davant meu em pregunto:
Quantes vegades aquesta persona ha pensat amb la natura aquest any?
Quant de temps dediquen els polítics en guarir la natura?
Quant de temps la família li ensenya a la mainada que gratificant és veure una posta de sol o gaudir d’una matinada.
I què és molt més emocionant caminar entre la boira per un bosc, que veure el partit de futbol o jugar amb la consola, assegut en el sofà de casa consumint, menjant. Tot productes què ens venen .

Hi ha que només viu per acumular fortuna, per engrandir el seu èxit personal o en guarir les seves aparences, enfocats en el materialisme. No sent naturals.
 I som naturals, som natura.

La natura en un no res, ens ofereix davant nostre un espectacle i no el sabem apreciar.
El gran espectacle de la llum en la matinada,
El gran espectacle de misteri, envoltats de boira
El gran espectacle de terror, dels llamps i trons.
El gran espectacle de l’aigua que la pluja ens porta.
El gran espectacle d’un mar brau
L'espectacle de sentiments en viure una nit sota un cel estrellat.

Tot això sense consumir el producte de ningú, ni pagar cap entrada.Una necessitat que pensem que la necessitem per divertir-nos, quan la diversió la tenim és gratuïta i no la saben gaudir.

Divertit i emocionant és passejar de nit pel bosc, escoltant el misteri dels sorolls que ens envolten.
Divertit, és grimpar una muntanya un lloc natural, què no cal pagar entrada.
Divertit, és acabar estirat a terra arrebossat de fang, al observar els gripaus com salten en una bassa.
Divertit es quedar-se adormit sota un arbre sentint de fons el cant dels ocells i no la televisió (un altre producte)
Divertit és investigar, quantes classes hi han de la mateixa espècie de flor.
I ha molta diversió que deixem escapar per ser cada dia més materialistes, més consumistes i menys naturals.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...