dissabte, 26 de juliol del 2014

L'essència de l'autor.


Aquella tarda en Pere no portava càmera, jo hagués preferit mil vegades que ell la portés.
Mentre ell hagués estat fent les seves fotografies, jo hagués fet les meves amb tota tranquil·litat.

El motiu del perquè m'hagués agradat que ell portés la seva càmeraés per què després en veure el resultat hauria sabut amb més claredat com veu ell "la foto"
La seva manera de mirar, de veure. Penso que hagués estat una bona experiència, viure, captar i comparar el mateix moment amb les nostres diferents maneres de veure i entendre la fotografia.


Alguna vegada. algú us ha dit:
"Mira jo aquí estic veient una foto"
Penso què; "si fes la foto que em diuen, seria la foto d'una altra persona i no la meva" i no expressaria el mateix per molt que m'hi esforcés.
Les fotos han de portar l'essència del seu autor, no?

dimecres, 23 de juliol del 2014

Diferents belleses.

El mateix lloc dos dies diferents.

De vegades un dia desllueix més que un altre i encara que cada dia és diferent, cada un te le seva pròpia essència.
Com les persones, cada una té allò que la fa diferent. 
Potser una persona llueix més que una altra, però no deixen de tenir cadascuna la seva pròpia essència.


divendres, 18 de juliol del 2014

Una tarda màgica

Tinc poques possibilitats de viatjar i aquella tarda en Pere Soler con si d'un mag es tractés amb un picar de dits em va fer viatjar a un país llunya.
S'ha de dir que el dia ens va acompanyar i també va fer que la tarda es tornes màgica.


El dia següent vaig tornar, el lloc s'ho valia però, la màgia s'havia esfumat i els núvols baixos van donar pas a boires espeses, alguna cosa vaig poder fer amb el permís de les vaques que passejàvem per davant l'enquadrament.


Feria molt de temps que no coincidia en una sortida amb en Pere i com sempre és agradable conversar amb ell.
Bona companyia, agradable conversa i un indret preciós.
No podia ser una tarde més perfecta.
Gràcies Pere!

diumenge, 13 de juliol del 2014

Montphoto vist per mi.

Estava mig adormida, he agafat la llibreta i he començat a escriure aquestes paraules…..


Quant jo no col•laborava a Montphoto pensava: "S'ha acabat el Fest, ara aquesta gent de vacances fins un mes o dos abans de la nova edició. Ingènua!!

Des de dins les coses és viuen d’una altra manera. Des del minut 0 i molt abans, l’organització ja pensa en el següent Montphoto.

Montphoto està actiu tot l’any.

Muntem i desmuntem exposicions amb les nostres mans, no se'ns cauen els anells, no paguem a ningú, no per que siguem masoques, no hi ha recursos suficients.

Busquem aquests recursos, quadrem els comptes d’un any per un altre.

Imprimir, editar el llibre i fotografies del concurs, buscar llocs i aliances per exposar.

Donar visibilitat a Montphoto i els seus patrocinadors.

Ser atractius, per a tothom, realitzar entrevistes, editar vídeos no els fem fer, els fem nosaltres per què no hi ha recursos, estan fets per col•laboradors sense ànim de lucre i per amor a Montphoto sense rebre res a canvi. BE si! rebem però no pas material.

Col•laborem perquè aquest gran “tinglado” funcioni a baix cost i fet per persones voluntàries.
Hi ha persones darrera l’organització. Tots iguals i això ho te molt clar el nostre president. Tots som iguals de matxaques (per no dir masoques!! Ja,ja,ja).

Intentem sortir a la premsa, estar presents als millors certàmens sempre lluitant per tenir qualitat per que volem un Montphoto de qualitat.

Treballem per què surti be el concurs, l’exposició, el llibre, els tallers, els cursos i el Fest amb qualitat i prestigi, que tot surti be i funcioni a la perfecció.

Lluitem per no perdre el nord i per ser el Montphoto familiar i amic que ens caracteritza i ens fa genuïns. Rebem crítiques de vegades molt dures, també felicitacions.

Les crítiques no les obviem, ni oblidem, les estudiem per fer-nos millors.

Som persones i ens equivoquem.

Jo convidaria a qui te dubtes que s’impliqui durant un any en l’organització i és faci col•laborador, asseguro que no és gens fàcil és una lluita constant, sobretot pel president.

Convido a qui tingui dubtes s’impliqui totalment col-laborant, la seva perspectiva canviaria radicalment.

Jo titularia Montphoto:“buscar, buscar, buscar, lluitar,lluitar,lluitar”.

Aliances, col•laboradors, patrocinadors, visibilitat, prestigi, jurats, opinions,espais, tot això no és fàcil. Des de fora pot semblar senzill... no ho és.

Any rere any Montphoto creix, i no només per fora sinó també per dins.

Creix en recursos humans, el seu equip és lluita, és estimació, és una joia.

Montphoto són també aquelles persones amigues.

Gent amiga, sense ànim de lucre què estan allà disposades sempre a ajudar-nos així que les necessitem.

Penso que Montphoto és això, una gran família.

Una família de lluitadors.

dilluns, 7 de juliol del 2014

Recordant Ordesa.

Agoserada, una és així, que hi farem!
Ara algú em dirà, "nena on t'hi fiques!"
Si ho se, però com sempre dic:
-Ho faig o em quedo a casa tancada sense fer res?

 Que difícil es fer-se fotos a una mateixa!
Ara qué millor així, desenfocada ja que sempre surto molt malament a les fotos.
:)
La tempesta venia per darrere, tronava, les cortines d'aigua les veia apropar-se. però vaig tenir temps suficient per captar aquesta ambient abans que comences a descarregar allà on era jo.
La llum m'atreia i vaig apurar fins l'últim moment.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...