dimarts, 16 de desembre del 2014

Bones festes!!!


Sempre per aquestes dates és obligatori felicitar les festes i desitjar un millor any nou.
Jo voldria, felicitar-vos per l'any que deixem enredera.

Per tenir força, empenta i superar tots els mals moments viscuts.
Per saber gaudir al màxim tots els bons moments.
Per a seguir tenint fe a les persones, al veure aquesta colla de....que tenim el govern en la política i altres estaments.
Per seguir enamorats de la mare natura tant malmesa per tots nosaltres i lluitar per ella encara que sigui una micona.

Felicitats per ser com sou per continuar amb humor i per continuar amb força!!

A totes les persones que m'han fet dibuixar un somriure i passar una bona estona......
Us desitjo unes festes, plenes d'humor i alegria!!!
 
Y que no decaiga, oiga!!!



dijous, 11 de desembre del 2014

No busquis.

No busquis.
Deixa't portar per la mare natura,
i aprofita el moment que ella t'ofereix.

No cal anar a per una fotografia, per què la majoria de vegades la mare natura t'oferirà altres condicions que seran del tot diferents a les que tenies pensades i tornaràs a casa decepcionat.
Adaptat al moment, gaudeix-lo i fotografia el que ara mateix la mare t'ofereix.
No pots anar contra-natura.

 Anava buscant boires  al Parc Nacional de Sant Maurici i em vaig trobar vents de més de 100km i els cels ven nets,vaig haver de agafar el cotxe i conduir uns quants kilòmetres cap a La Vall d'Aran per trobar-les.




divendres, 28 de novembre del 2014

Lligams,connexions, xarxes.

 
Vam entrar de mica en mica dins la xarxa, primer per curiositat.
I ara estem tot el dia connectats. Allà estem lligats a un dispositiu que negàvem i no volíem tenir.
Vam entrar  un cop i allà connectats per sempre varem quedar.
Atrapats dins la teranyina, lligats a les connexions i xarxes.
Rar es qui s'escapa, lliure és qui pot viure sense estar connectat.


dijous, 20 de novembre del 2014

La mirada calida del sol tendra.

La boira densa
no deixa veure la oculta bellesa.

Esperant la mirada del sol tendra,
desfaci el vel amb la seva calidesa.

Càlida mirada del sol, que desfà  la boira densa,
i deixa veure tota bellesa.

Com la mirada tendra de l'amant,
desfà qualsevol dubte. 

Càlida mirada del sol, que desfà  la boira densa.
.


dissabte, 15 de novembre del 2014

Donant-li swing al bosc.

Que fer quan el bosc és il.luminat per un sol radiant, quan no esta envoltat de boires ensisadores?

Programar la càmera, posar música amb ritme a la radio del cotxe, arrencar i disparar tot allò que m'atrau, donant-li swing al bosc, amb música i moviment.

Va ser una estona divertida.


dissabte, 8 de novembre del 2014

La boira, una suau carícia.

Que encisadora és.

La seva carícia es dolça,
passa sense fer suroll.

Pentina prats i serralades,
blanca,dolça
puja muntanyes,baixa colls.
Sempre en silenci i suau carícia.


dimarts, 4 de novembre del 2014

El caliu de una abraçada.

Encara que ja la vaig publicar al face fa poc, l'edito aquí també.
P.D.: no estic trista :D
--------

Hi han dies que la tristor t'invadeix, no saps per què,
no ho esperes ni ho busques.
De cop i volta alguna passa i ella apareix.

Potser és la bellesa de la tardor que dona pas a l'hivern
amb les seves blanques neus
o els dies freds què et demanen tenir el caliu de una abraçada.


dijous, 30 d’octubre del 2014

Tardor, 2014.

Caminava pel bosc en silenci.

Potser algú això li fa respecte fins hi tot por, però estar allà dins el bosc i gaudir del silenci estar amb tu sense cap connexió al món, és com estar dins l'aigua capbussat sol només escoltant-te a tu.



Quina pau quan pots gaudir entre setmana de boscos i pobles.
Aquests dies entre El Berguedà, Pallars Sobirà i La vall d'Aran.


Personalment si no tinc inspiració fotogràfica m'agrada gaudir de llocs i racons nous.
I dic inspiració fotogràfica per què encara que la meteo no acompanyi, se que arreu hi ha fotografia, cal saber-la veure.

No han estat uns dies d'espectacle, ja que la meteorologia esta força calmada i fins hi tot desubicada, fa por veure com ho estem canviant tot.

Cada vegada quedem menys llars amb estufes de llenya què et donen la benvinguda amb el caliu què dona el foc.
M'envaeix la nostàlgia quan penso amb les bufandes i els guants, i les castanyes fetes vora el foc, fetes a foc de llenya.
Entrar en una llar i sentir l'escalfor del foc i l'olor a fusta cremada, olor a castanya.....olor a tardor.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Entre la nit i el dia.


Entre la nit i el dia,
entre la foscor i la claror,
entre el fred i l'escalfor.
Així camino per la vida
fins que arriba la tardor.

Amb la bona companyia d'en Jordi Chueca.

divendres, 17 d’octubre del 2014

Les llums dins el bosc

Amb la sempre agradable companyia d'en Pepet (algun dia m'acostumaré a dir-li Josep? )

Tal com diu ell al seu blog la idea era una altre totalment diferent al que varem fer, però el resultat com sempre està a les mans del destí.

Decisions preses a ultima hora, que poden sortir be,o no.
Si haguéssim anat on teníem pensat podria haver sortit be,o no.
Qui sap el que passarà, qui sap que ens guarda el destí.

Les llums dins el bosc ens varen encisar  i aquest és el resultat.



dissabte, 11 d’octubre del 2014

Detalls al bosc

Després de una nova sortida amb en Pepet, vaig recordar unes fotografies fetes al juny.

Les he processat i....aquest és el resultat.





dimarts, 7 d’octubre del 2014

MontPhoto 2014.

Un lloc on fer noves amistats,
un lloc on retrobar velles amistats,
un lloc on emocionar-te, gaudir i compartir
experiències,viatges i somnis entre amics.
Això és MontPhoto, per mi.

MontPhoto 2014 -Edición en Español- from MontPhoto on Vimeo.

 MontPhoto 2014 -Edición en Español- from MontPhoto on Vimeo.


diumenge, 28 de setembre del 2014

Estimada muntanya.


Quan sóc lluny de tu t'enyoro, et busco, et desitjo.
Quan sóc amb tu, em sento feliç i et gaudeixo.

Com si fos el teu amant quan em faltes et desitjo,
i dels teus racons quan estic amb tu gaudeixo.



Una nova sortida amb la bona companyia d'en Pepet.

dilluns, 15 de setembre del 2014

Simfonia de llum dins el mar.

Durant tot l'estiu quan es produïa una tempesta elèctrica sempre anava allà on jo no volia.
Però aquesta nit tenia que ser!


Estava a casa dormint, de sobte es va aixecar un vent molt fort  feia volar el tendal del balcó, jo era mig adormida i vaig haver de fer un esforç per anar-ho a recollir.

Llavors vaig veure el whatsapp de la Ruth: "parece que hay relampagos sobre el mar" això em va fer despertar de cop!!!
La tempesta era molt forta en aquell moment i li vaig respondre: "ahora con la que cae no me atrevo a salir, así nunca conseguiré nada!!
Tornava estar enfadada amb mi mateixa per aquesta resposta meva.

Al mirar la predicció del temps i cap a on es dirigia la tempesta, els meus ànims van canviar.
Anava cap a mar!!


Tranquil.lament em vaig dutxar, canviar i recollir els trastos mentre esperava que aquesta tempesta s'endinsés al mar.
Ara tinc la gran sort de tenir a 5 km de casa un preciós mirador sobre el mar i cap allà vaig anar.

Avió sota la tempesta.
Allà vaig estar durant 4 hores els llampecs es succeïen uns els altres, contínuament.
Jo era sota la lluna i el cel obert gaudint de l'espectacle que la natura m'oferia.

No vaig buscar composicions vaig deixar que la mateixa natura composes una simfonia de llum dins el mar.

Vaig tornar a casa amb somriure dibuixat i la targeta plena de llum.


diumenge, 14 de setembre del 2014

Pasando de móvil a la vieja usanza...

..escribiendo.
 Com diu la canço.



Hi han persones que miren la vida amb optimisme,
persones senzilles que no busquen res més que fer-te dibuixar un somriure.

M'he creuat amb tu pel camí i me'n alegra.
Omplint els moments de bon humor, afrontant la vida tal com be amb un somriure.

Hi ha persones amb les què no calen esforços per parlar, per què el llenguatge és el mateix
i el pas amb el què camines.

Persones amb les qui connectes només dient, hola!!.....comences a parlar i tot rutlla.

Persones senzilles sense cap tipus d'intenció, què fer-te passar una bona estona.

Mirant la vida amb bon humor, treien de tot la part bonica.

Benvingut, amic a la meva vida.


Carta a un amigo - Sharif & Hazhe - Meid in Espein

dijous, 11 de setembre del 2014

Sempre es l'hora


Amb la ment oberta sense por als canvis.

Si el que vius no t'agrada, si el que t'envolta no et fa feliç,
et pertorba i no t'omple, no tinguis por al canvi. 

Fes un pas endavant, ara és l'hora.
El canvi només està en les teves mans,
si continues com estas mai creixeràs i viure es créixer, caure, tronar-se aixecar.

La vida s'ha de viure amb els riscos que comporta, si no per què viure?
Viu, creix, fes-te gran, rica i plena, ara és l'hora.

Si mes no, intenta-ho! no tinguis por a quedar-te sola, de tot un se'n surt.
Lluita per la teva felicitat per millorar i fer-te gran, no escoltis el que els demés i la comoditat et diu, escolta el teu cor i fes un pas cap a la teva felicitat.

Mai sabràs si hagués estat millor, si no comences a caminar. 
Caminar fereix els peus però també els fa més forts per continuar.

Sempre es l'hora per canviar el què que no t'agrada.

Busca la teva felicitat, no la dels demés per què sent feliç tu, podràs fer feliç als altres. 

Ara és l'hora i sempre és l'hora per què quan convé, seguem cadenes!





dijous, 4 de setembre del 2014

Menys consum i més natura.





Ens hauríem de comprometre mes amb la natura.
No és que la natura formi part de  nosaltres, som nosaltres qui formem part d’ella.

Quan passejo per la ciutat i miro la gent que passa davant meu em pregunto:
Quantes vegades aquesta persona ha pensat amb la natura aquest any?
Quant de temps dediquen els polítics en guarir la natura?
Quant de temps la família li ensenya a la mainada que gratificant és veure una posta de sol o gaudir d’una matinada.
I què és molt més emocionant caminar entre la boira per un bosc, que veure el partit de futbol o jugar amb la consola, assegut en el sofà de casa consumint, menjant. Tot productes què ens venen .

Hi ha que només viu per acumular fortuna, per engrandir el seu èxit personal o en guarir les seves aparences, enfocats en el materialisme. No sent naturals.
 I som naturals, som natura.

La natura en un no res, ens ofereix davant nostre un espectacle i no el sabem apreciar.
El gran espectacle de la llum en la matinada,
El gran espectacle de misteri, envoltats de boira
El gran espectacle de terror, dels llamps i trons.
El gran espectacle de l’aigua que la pluja ens porta.
El gran espectacle d’un mar brau
L'espectacle de sentiments en viure una nit sota un cel estrellat.

Tot això sense consumir el producte de ningú, ni pagar cap entrada.Una necessitat que pensem que la necessitem per divertir-nos, quan la diversió la tenim és gratuïta i no la saben gaudir.

Divertit i emocionant és passejar de nit pel bosc, escoltant el misteri dels sorolls que ens envolten.
Divertit, és grimpar una muntanya un lloc natural, què no cal pagar entrada.
Divertit, és acabar estirat a terra arrebossat de fang, al observar els gripaus com salten en una bassa.
Divertit es quedar-se adormit sota un arbre sentint de fons el cant dels ocells i no la televisió (un altre producte)
Divertit és investigar, quantes classes hi han de la mateixa espècie de flor.
I ha molta diversió que deixem escapar per ser cada dia més materialistes, més consumistes i menys naturals.

dissabte, 23 d’agost del 2014

Queriendo volver al sosiego dónde salí.

Camino en silencio escuchando mis pasos sola, en compañia de mis pensamientos que siempre me devuelven los mismos y únicos momentos vividos.

Recuerdos que deberian desaparece, pero que siguen obstinadamente dentro de mi.

Sigo el camino, esperando un desvio que me devuelva al lugar de sesiego de dónde salí.

Perdida en mis recuerdos, intentando que se desvanezcan por el esfuerzo del caminar,
esperando pronto encontrar la paz, al llegar de nuevo al lugar de dónde salí.


Avui m'ha sortit en castellà.

diumenge, 17 d’agost del 2014

Compartiendo almuerzo.

Esta entrada la hago en castellano, dedicada a Antonio y Carlos.

Siempre hay gente interesante haciendo camino,  gente con la que establecer una agradable conversación aúnque el camino lo hagas solo.

Decidí pasar el dia fotografiando las nubes que acariciaban El Moixeró.

Por delante mio pasaba gente haciendo BTT, peró Antonio decidió quedarse.
Simplemente paró, se colocó a mi lado y entablamos una agradable convesación mientras almorzaba.
Luego también Carlos, paró a saludar.

Uno de Huelva otro de Castellón ( si no recuerdo mal) los dos sin conocerse compartian ruta haciendo la transpirenaica. cada uno haciendo su ruta.

Fue agradable conversar con ellos mientras compartiamos estas preciosas vistas al Moixeró.


Os dedico esta fotografia, aún estaréis en ruta así que.... Buen camino chicos!



dimecres, 6 d’agost del 2014

Un moment màgic


Quan estàs  a uns 2000 metres d'alçada vivint un moment com aquest i penses que més avall la resta de la gent està vivint un dia gris, gairebé plujós,
sents que ets una persona privilegiada i no pots més que estar agraïda per estar gaudint d'un moment màgic.

dissabte, 26 de juliol del 2014

L'essència de l'autor.


Aquella tarda en Pere no portava càmera, jo hagués preferit mil vegades que ell la portés.
Mentre ell hagués estat fent les seves fotografies, jo hagués fet les meves amb tota tranquil·litat.

El motiu del perquè m'hagués agradat que ell portés la seva càmeraés per què després en veure el resultat hauria sabut amb més claredat com veu ell "la foto"
La seva manera de mirar, de veure. Penso que hagués estat una bona experiència, viure, captar i comparar el mateix moment amb les nostres diferents maneres de veure i entendre la fotografia.


Alguna vegada. algú us ha dit:
"Mira jo aquí estic veient una foto"
Penso què; "si fes la foto que em diuen, seria la foto d'una altra persona i no la meva" i no expressaria el mateix per molt que m'hi esforcés.
Les fotos han de portar l'essència del seu autor, no?

dimecres, 23 de juliol del 2014

Diferents belleses.

El mateix lloc dos dies diferents.

De vegades un dia desllueix més que un altre i encara que cada dia és diferent, cada un te le seva pròpia essència.
Com les persones, cada una té allò que la fa diferent. 
Potser una persona llueix més que una altra, però no deixen de tenir cadascuna la seva pròpia essència.


divendres, 18 de juliol del 2014

Una tarda màgica

Tinc poques possibilitats de viatjar i aquella tarda en Pere Soler con si d'un mag es tractés amb un picar de dits em va fer viatjar a un país llunya.
S'ha de dir que el dia ens va acompanyar i també va fer que la tarda es tornes màgica.


El dia següent vaig tornar, el lloc s'ho valia però, la màgia s'havia esfumat i els núvols baixos van donar pas a boires espeses, alguna cosa vaig poder fer amb el permís de les vaques que passejàvem per davant l'enquadrament.


Feria molt de temps que no coincidia en una sortida amb en Pere i com sempre és agradable conversar amb ell.
Bona companyia, agradable conversa i un indret preciós.
No podia ser una tarde més perfecta.
Gràcies Pere!

diumenge, 13 de juliol del 2014

Montphoto vist per mi.

Estava mig adormida, he agafat la llibreta i he començat a escriure aquestes paraules…..


Quant jo no col•laborava a Montphoto pensava: "S'ha acabat el Fest, ara aquesta gent de vacances fins un mes o dos abans de la nova edició. Ingènua!!

Des de dins les coses és viuen d’una altra manera. Des del minut 0 i molt abans, l’organització ja pensa en el següent Montphoto.

Montphoto està actiu tot l’any.

Muntem i desmuntem exposicions amb les nostres mans, no se'ns cauen els anells, no paguem a ningú, no per que siguem masoques, no hi ha recursos suficients.

Busquem aquests recursos, quadrem els comptes d’un any per un altre.

Imprimir, editar el llibre i fotografies del concurs, buscar llocs i aliances per exposar.

Donar visibilitat a Montphoto i els seus patrocinadors.

Ser atractius, per a tothom, realitzar entrevistes, editar vídeos no els fem fer, els fem nosaltres per què no hi ha recursos, estan fets per col•laboradors sense ànim de lucre i per amor a Montphoto sense rebre res a canvi. BE si! rebem però no pas material.

Col•laborem perquè aquest gran “tinglado” funcioni a baix cost i fet per persones voluntàries.
Hi ha persones darrera l’organització. Tots iguals i això ho te molt clar el nostre president. Tots som iguals de matxaques (per no dir masoques!! Ja,ja,ja).

Intentem sortir a la premsa, estar presents als millors certàmens sempre lluitant per tenir qualitat per que volem un Montphoto de qualitat.

Treballem per què surti be el concurs, l’exposició, el llibre, els tallers, els cursos i el Fest amb qualitat i prestigi, que tot surti be i funcioni a la perfecció.

Lluitem per no perdre el nord i per ser el Montphoto familiar i amic que ens caracteritza i ens fa genuïns. Rebem crítiques de vegades molt dures, també felicitacions.

Les crítiques no les obviem, ni oblidem, les estudiem per fer-nos millors.

Som persones i ens equivoquem.

Jo convidaria a qui te dubtes que s’impliqui durant un any en l’organització i és faci col•laborador, asseguro que no és gens fàcil és una lluita constant, sobretot pel president.

Convido a qui tingui dubtes s’impliqui totalment col-laborant, la seva perspectiva canviaria radicalment.

Jo titularia Montphoto:“buscar, buscar, buscar, lluitar,lluitar,lluitar”.

Aliances, col•laboradors, patrocinadors, visibilitat, prestigi, jurats, opinions,espais, tot això no és fàcil. Des de fora pot semblar senzill... no ho és.

Any rere any Montphoto creix, i no només per fora sinó també per dins.

Creix en recursos humans, el seu equip és lluita, és estimació, és una joia.

Montphoto són també aquelles persones amigues.

Gent amiga, sense ànim de lucre què estan allà disposades sempre a ajudar-nos així que les necessitem.

Penso que Montphoto és això, una gran família.

Una família de lluitadors.

dilluns, 7 de juliol del 2014

Recordant Ordesa.

Agoserada, una és així, que hi farem!
Ara algú em dirà, "nena on t'hi fiques!"
Si ho se, però com sempre dic:
-Ho faig o em quedo a casa tancada sense fer res?

 Que difícil es fer-se fotos a una mateixa!
Ara qué millor així, desenfocada ja que sempre surto molt malament a les fotos.
:)
La tempesta venia per darrere, tronava, les cortines d'aigua les veia apropar-se. però vaig tenir temps suficient per captar aquesta ambient abans que comences a descarregar allà on era jo.
La llum m'atreia i vaig apurar fins l'últim moment.


diumenge, 29 de juny del 2014

Esperant veure't,vaig viatjar al passat.

Aquella nit esperava veure la via làctia, però els núvols i la proximitat de la ciutat de Barcelona ho varen impedir.
Després de una bona excursió vam arribar al castell, tampoc la posta de sol ens va ajudar però els nuvolets i la contaminació d'aquella nit, em van agradar així què les vaig fer meves i ja veieu els resultats.
La contaminació era tanta que, no ens calia cap llum addicional per veure'ns ni fins hi tot per fotografiar,si ho haguéssim volgut així.



Encara que soc de paisatges naturals sense construccions, sempre m'han atret els poblats antics, castells o ermites abandonades.
Estar envoltada d'història, imaginar la vida que portaven els habitants en aquell lloc, la quantitat d'experiències viscudes per les persones que vivien.
Imagino com era la seva qualitat de vida, com s'ho feien per portar una vida quotidiana còmode?
Com cuinaven? i l'aigua? Com vivien?


A dalt el roc aquesta assentat el Castell de la Popa.
Agraïda en Pepet per portar-me aquesta localització.

dimarts, 24 de juny del 2014

Per molts anys: 1014 - 2014

El Castell de la Popa o Castell de Castellcir, documentat des de l'any 1014.

Mil anys han passat, 
mil històries viscudes,
defensor de la vall,
des de la finestra mirant, 
paisatges inamovibles. 


dijous, 19 de juny del 2014

Muntanyes de textures.

Successió de textures
successió de colors i de serralades,
successió de muntanyes de infinita bellesa.

Muntanyes de textures.


dissabte, 7 de juny del 2014

Molt per gaudir.



A poc a poc, sense pressa gaudint dels petits passos cap endavant.
No vaig enlloc, no em plantejo res, només em plantejo gaudir.
Gaudir del moment, del lloc, del paisatge, gaudir quan aconsegueixo robar-li la màgia al moment viscut.

En cada pas endavant, la meva cara dibuixa un gran somriure.
Encara em queda molt per gaudir i això vol dir que m'esperen grans somriures dibuixats.


dijous, 29 de maig del 2014

Bitxet



Avui us deixo un bitxet, els seu color verd em va fascinar.
Qui ho diria, jo que fa un temps endarrere els bitxxets em feien repelus, ara em fascinen,
ja dic jo que la fotografia et fa canviar la visió de les coses.

diumenge, 25 de maig del 2014

Primavera a la muntanya

Durant aquesta setmana de vacances, m'he deixat perdre pel Parc d' Ordesa y Monte Pedido.
M'han quedat llocs per veure, fotografiar i visitar, però aquesta és la gràcia, tastar el pastís de mica en mica per no acabar empatxat.



Tot i la condició d'anar sola per la muntanya porta el seu risc i no et permet fer segons quins recorreguts. 

Els rius de color turquesa amb salts d'aigua caient de les altes muntanyes, els canyons, els faigs amb el verd pujat de la primavera i la neu donant immensitat i relleu a la muntanya m'han fascinat.
Un lloc on anar repetides vegades, per degustar-ho de mica en mica tastant cada racó, com si fos un exquisit pastís.

diumenge, 18 de maig del 2014

Els xiulets i l'amic perdut.

Quan surto amb algú a fer fotografia sempre penso:  "He de comprar dos xiulets".
Ja en tinc un però no se on para, en el seu temps vaig pensar ; "l'agafaré per si alguna vegada em passa qualsevol cosa a la muntanya i no tinc cobertura al mòbil"
Però si no se on és, ja veieu quin servei em fa, oi?

Aquesta última vegada, ens hagués anat molt bé a en Pepet i a mi tenir-ne dos, quan t'engresques fent fotografia ja et poden cridar i cridar, estàs tant centrat que perds l'amic.
Tant l'un com l'altre anem a la nostra, un agafa un camí, l'altre, un altre i si de cop i volta es posa a ploure i creus que la sessió ja ha acabat, llavors és quan tornes a la terra i penses: "ostres i ara on estarà aquest noi!?"

Fas quatre crits pensant que molestaràs la tranquil.litat dels animalons i al no obtenir resposta  decideixes anar cap el cotxe. Arribes i el company no hi és, "tooorna cap enrere que segur que pel camí el trobes" i allà lluny entre la boira comença a dibuixar-se una figura coneguda amb un trípode a les mans.

La figura que és veu al fons d'aquesta imatge és en Pepet engrescat fent fotografies.

He de pensar en comprar dos xiulets!
:)

dimarts, 13 de maig del 2014

Caminantes.

Esta vez la entrada en castellano.

Para esos tres montañeros amigos, jubilados que se juntan de vez en cuándo para compartir caminos, experiencias y aventuras (¿por que no?). Gracias por sus indicaciones, las tendré presentes. 
Y a seguir compartiendo camino, por que en cada paso la amistad se hace más fuerte. :)

También agradecer la atención recibida en el Refugio de Pineta. Se come de muerte!
;)


Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
Antonio Machado.


dimarts, 6 de maig del 2014

El bosc inesgotable.


Sort tenim els de Barcelona d'aquest bosc inesgotable com és el Montseny.
Font d'inspiració, racons inesgotables plens de màgiques llums.
Mini vacances!!!!
Fins la tornada!!!

Aquí teniu una nova versió de aquell dia:  http://whytake.net/NatureImages/296/45607/1/1

divendres, 2 de maig del 2014

Enmig la tenebra.

Aquest dia la van encertar.
Bingo! Boires!


Ja les boires per si soles transformen el bosc i l'envolten de misteri, però si a més a més et deixes les ulleres en el cotxe, llavors el bosc en transforma en tenebrós.

Una nova escapa amb en Pepet aquesta vegada, vam tornar a casa amb foto.

Podeu veure un altra versió a:  http://whytake.net/NatureImages/296/45087/1/1


divendres, 25 d’abril del 2014

Primavera.

Floretes,colors,
i sobretot olors,
a farigola, camamilla
i a romaní.
Primavera florida
 plena de colors.



divendres, 18 d’abril del 2014

El Sisó va ballar.

Una jornada amb els nois de Photologistics
Després d'aquesta experiència segur què miraré amb més atenció els ocells en les meves sortides al bosc.
Encara què el meu equip no és l'adient per aquest tipus de fotografia, vaig gaudir molt de la jornada i sobretot vaig aprendre coses noves.

El Sisó em va ballar!




No us espanteu, els paisatges no els deixo.
Però tampoc faré un lleig a una oportunitat.
;)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...