divendres, 30 de desembre del 2011

Un nou despertar.

Igual que desperta un nou dia, desperta un nou any.

Una nova sortida aquesta vora el mar amb bones llums i la bona companyia de Jorge Escobedo.
Em tingut bona temperatura encara que de camí,era baixa.
No se que te aquesta caleta, que sempre que m'hi apropo, les llums em fascinen.
Serà la darrera sortida d'aquest any, així que bon any novament!

continuarà ....

dilluns, 26 de desembre del 2011

Bon any!!



Oi que a pesar de tot mal pronòstic, nosaltres sortim a per captar la bellesa que la mare natura en ofereix?
Oi que encara que nevi, plogui, faci fred, vent i ens diguin que boig/a estàs per sortir amb aquest temps i aquests hores, nosaltres sortim?
Dons contra tot pronòstic que tingueu un Bon 2012!!!
i com solen dir els que a mi NO m’agraden: "Valor y al toro"

dissabte, 24 de desembre del 2011

Pau i amor.






Petons i abraçades per tots vosaltres.

Per que hi han diferents maneres o graus d'estimació.
Es pot estimar a una persona en un segon i no veure-la mai mes,aquella tendresa que t'inspira aquell segon,no es amor?
Amor es el que tens cap els teus fills, amor es el que tens cap els teus amics,encara que acaben anomenant-lo amistat.
Amor es te aquella persona especial, amb qui comperteixes un moment,un ratet, unes vacances,un cap de setmana i després potser no la veus en mesos, en mesos o anys,però saps que us teniu allà.

PAU I AMOR!!!

dilluns, 19 de desembre del 2011

El Pedraforca i les bruixes.






Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca i salten i ballen per sobre de les argelagues. Una altra llegenda explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.






dimarts, 13 de desembre del 2011

Boires seductores.



I es que m'agraden les boires!!! les trobo seductores,si,si...



Ensenyen sense acabar d'ensenyar, jugant a la seducció.





Et captiven et quedes mirant,esperant que es despullin davant teu i mostrin el que amaguen.

us deixo dues fotografies que us mostern el joc de seducció de les boires.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Mirall de l'ànima





L'aigua de l'estany es un mirall on es pot veure relaxada l'ànima.






Potser alterada per un cop de vent o una pedra que cau a l'aigua però a poc a poc torna la quietud a poc a poc tot es calma i sorgeix la imatge que sempre esta allà, per molt que s'esborri o creiem que l'hem perduda.




divendres, 9 de desembre del 2011

La llum dins l'onada.

La grandesa de l'entorn em supera,la seva bellesa em captiva tant que he de treure "la foto" sigui com sigui i després al veure el resultat, quedo tant decebuda que plegaria veles,per que no gaudeixo ni de l'entorn ni de la fotografia.



Aquesta fotografia que us mostro, es més aviat per demostrar-me a mi mateixa que "la foto"
no esta en la immensitat de l'entorn, si no també pot estar allà on no mirem, en les coses més properes.
En ella he buscat la llum de la inspiració,vaig buscar la llum dins l'aigua


La meva amiga Mercè em va dir unes paraules que ja m’havia dit en Pere,tots dos les expressen al seu estil es clar, la inspiració sorgeix dins teu, medita, respira i et sorgirà i si no sorgeix gaudeix de la bellesa de l’entorn.
Espero superar aquest moment i continuar amb més tranquil·litat,aquest camí.
He de agrair els amics que pateixen aquestes cabòries meves, per patir-les TANT pacientment.
Gràcies Mar Carrera (Mercè) per estar aquí des de tant lluny.
Gràcies Pere per la Sannnta paciència que has tingut i disculpa "la machacada".



He de continuar....

dijous, 1 de desembre del 2011

Petites coses.




Com de petiteses poden sorgir grandeses.
Com d'allò que sembla que no està, si et fixes be es de gran bellesa.
Com d'un trocet del nostre gran mon, un trocet minúscul et pot captivar durant una gran estona i donar-te pau.



Per que la vida es plena de petites coses que et donen molt sense saber-ho, aquestes son les meves fotografies avui.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...