dimarts, 28 de desembre del 2010

El riu,sota el gel.



Ja fa dies que gela de valent,per tot arreu.

Aquest aspecte,fred, tenen el riuets que recorren el Berguedà, una capa de gel dura els cobreix.
Molt de gel però poca neu,a les muntanyes, sort que els pantans son plens.
Amb aquesta estampa de fred us deixo, jo vaig a posar-me al costadet de l'estufa.

Que el 2011 porti a tothom, benestar i bones fotos!!!!

diumenge, 26 de desembre del 2010

La bellesa de certes persones.

Avui tampoc penjo cap foto,
per que vull destacar la bellesa de certes persones, tinc dues companyes de feina infermeres, que estan dedicant els seu esforços per que,gent que ho necesita pugui tenir una millor qualitat de vida, van estar en un poblat,Bôlôndo,de Guinea.

Fa poc amb la ajut d'un fotògraf:Picheto van fer una exposició, me la vaig perdre i em sap molt de greu.
http://d2000.blogia.com/temas/experiencia-voluntarios.php
Kenia Celma, ha decidit marxar, per decicar tot el seu temps,marxa a Equador.
Buen viaje,Kenia
I escric aquestes paraules,per que admiro, a gent com, Kenia Celma, Cristina Esteban.

Un fuerte abrazo,Kenia.

dijous, 23 de desembre del 2010

L'esperit nadalenc.

Per moltes llums que li posem l'arbre de nadal (o a la nostre vida), amb tota la nostra il.lusió, si no tenim algú amb quí gaudir-les,aquestes llums, s'apaguen, com s'apaga la teva il.lusió.
Llavors, perquè que cel.lebrar el nadal?,
per que cel.lebrar,el nou any?
per que cel.lebrar, res??

Tot i així cada any, espero,amb il.lusió que l'esperit nadalenc, ompli de llum,l'arbre de la meva llar.
Desitjo que procureu i lluiteu per martenir enceses les llums dels vostres arbres,durant tot l'any.

Que tingueu,un any 2011 carregat de bona llum i bona companyia.

Avui no penjo cap foto.

divendres, 17 de desembre del 2010

Dibuixos a l'aigua



De vegades em quedo,encisada,veient,com l'aigua juga, amb les roques que suren,aprop de la costa,amb les seves escletxes,jugant a fer remolins i dibuixos.



diumenge, 12 de desembre del 2010

El paradís


Aquest cap de setmana,m'he sentit,exaltada, emocionada, nerviosa (i encara ho estic).
Poguer captar TANTA bellesa, m'ha sobrepassar, en un moment donat, jo mateixa, deia,prou,ja prou, perque era massa l'emoció que tenia dintre.


He d'agrair en Pere Soler, aquests moments viscuts,ojalà algú s'hages ficat dins meu per viure el meu estat de .... no se com descriure'l.


Només puc dir que.... gràcies.

dijous, 9 de desembre del 2010

S.O.S Paisatges de Mar.


Vaig coneixer fa poc, en Jose Benito Ruiz, em va encantar la seva manera de veure la vida i sobretot el projecte que esta portant a terme.

¿homo sapiens?= ¿home savi?
Com ens podem anomenar "Sapiens" si l'home es l'únic animal que es capaç de contaminar l'aigua que beu i l'aire que respira?
Es l'únic animal que es capaç de autodestruir-se.
Quin animal al que anomenem salvatge,destruiex el seu habitat natural???
Qui es més salvatge???
_________
Jo també he firmat per recolçar el projecte, de Jose Benito Ruiz.
Per que quan els meus ulls s'apaguin, la meva filla pugui veure la bellesa natural que la envolta en posta de sol al costat del mar per exemple.



S.O.S Paisajes de Mar

dimarts, 7 de desembre del 2010

Roques, aigua, quin contrast !!!

Ara tinc en ment fer una col.leció, dedicada al aigua i a les roques, us presento una mica del meu treball.



Les roques son fortes, aguanten tota mena de pressió, costa molt
bellugar-les.
L'aigua sembla dèbil,al costat d'una roca,peró també es forta,
un cop d'aigua pot derrocar un munt de roques.




_

dilluns, 15 de novembre del 2010

Fluir


Fluir
Cargado originalmente por str.es
Nostre vida es com l'aigua del riu que flueix, hi ha llocs en el curs del riu que l'aigua queda estancada, durant un temps però, sempre hi ha una escletxa que la fa continuar o una porositat on es filtra per reunir-se en un altre indret i continuar fluint.

Durant el recorregut es troba amb llocs nous, relleus que fan fluir amb més ràbia i nervi, altres son més suaus i flueix amb més tranquil·litat, hi han obstacles, que s'han de salvar, alçades de vertigen que s'han de saltar, per continuar.
Al final del curs, el riu, quan arriba a la immensitat del mar, li arriba la calma i la satisfacció d'haver tingut un recorregut, ple d'experiències enriquidores.

L'aigua quan queda estancada i quieta, corre el perill d'evaporar-se, desapareixia, podrir-se, per això la vida s'ha de viure, amb il·lusió, per que, cada racó del riu es especial i al final queda la satisfacció d'haver aprofitat, tots els moments del recorregut.

Uf!!!! quina paraulada !!!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Un dia espectacular (II)



Estava fent fotos a un riuet, del Berguedà,una vegada prou molla per la pedregada que queia i de tornada cap a casa,al aixecar la vista,va sortir el sol i aquesta vegada no vaig haver de corre, va sortir davant els meus morros, veient que no marxava,vaig bellugar-me per l'entorn per aconseguir una composició més encertada.



Ja no se que dir, cada vegada que m'hi passo per allà, em quedo sense paraules i em sento,com una nena amb una nina nova,be avui en dia seria, con una nena amb videojoc nou.
Dedicada als meus companys de sortides,fotogràfiques.

Un dia espectacular ( I )




Avui he vist infinitat d'imatges, per fotografiar,mentres conduïa cap a Vallcebre: un ocell(no identificat,per mí) amb alguna cosa al bec i d'uns colors impressionats,un aguilot, a contrallum, amb les ales esteses, i aquesta tarde al tornar, uns núvols espectaculars en forma de V sobre Montserrat, i una lluna creixent en una de les puntes de la Santa muntanya m'anava dient,ohhh l'he perduda,ohhh, aquesta també.
Encara sort, que a Vallcebre en el mirador he pogut robar.li al dia aquesta estampa.

dijous, 4 de novembre del 2010

El Pedraforca de nit, també es maco.



Es pot dir, que va ser una quedada a cegues, per que no coneixia de res a en Jordi,només de flickr,vam quedar a les 06:00 h de la matinada per anar a Gisclareny, lloc on ja feia temps tenia pensat, pujar a fer una foto al Pedraforca.
En Jordi durant aquests dies ha resultat ser un bon guia, correcte i amable, tot el grup n'estem agraïts.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Novament enamorada ....



.... de les vegades que em sorprens, dels regals que em fas,de la teva bellesa,la teva llum i el teu color.
Novament enamorada del Berguedà.

Es un no parar,si visques cada dia al berguedà em tornaria boja, per que sempre em sorprèn, el seu ritme canviant de llum, color les seves tempestes,els seus riuets, no se cap a on mirar si miro aquí em sento dir "oh ka macu" si miro allà segueixo dient "oh ka macu".
No puc esta, més que enamorada del Berguedà.

Ohh, ka maco m'ha quedat,oi companys/es????

Si pitgeu la foto,es pot apreciar un dèbil, arc de Sant Martí que uns moments abans era impressionant, però corrent per buscar una composició més correcta, es va anar debilitat.Aixó es la que te la fotografia a la natura.

Boires



Boires que envolten el Berguedà, amagant la seva gran bellesa, com si sapiguem-se'n que es un tresor que no volem perdre.
Al admirar aquesta preciosa estampa,pararia el temps,per seguir-la contemplant eternament, en silenci i gaudint de les olors que em porta del bosc mullat per la pluja.

En aquest cap de setmana de Tots Sants, he pogut gaudir de bona companyia,
de boniques vistes i del bon menjar de la terra berguedana.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Formigal,primeres llums.

Formigal,primeras luces.

Ara que ja deixem l'estiu,rera nostre, quan ja ens oblidem d'aquella calor sufocant i comancem a percebre les frescors que ens porta la tardor, diem a deu les vacances s'estiu i somniem amb l'arribada de les primeres neus que obren la temporada d'esquí i les escapades cap la muntanya.



Valle de Tena-2009

dimecres, 8 de setembre del 2010

Sense paraules....

...he quedat sense paraules.
Anava per la carretera,miran el cel (i controlant els radars ;-)),decidint sobre la marxa, si pujar per la carretera de Cercs o pujar per la de Saldes, on hi hauria millor llum ???


_____________


A la alçada del càmping Berguedà (una mica de publi)vaig trobar un racó on parar i sense mirar la composició més encertada, per no perdre la llum i els colors del moment,vaig disparar.





Tot seguit,vaig enfilar fins el mirador que hi ha passar Maçaners i oh!!! aquelles llums i color havien desaparegut,pero guau quin espectacle,oh vaig contemplar aquest meravellós quadre i vaig quedar sense paraules.

dilluns, 6 de setembre del 2010

El bosc




Es tot un plaer passejar pel bosc, ell et pot oferir gran quantitat de colors, textures, olors.
Dins del bosc em sento part d'ell, sóc part d'aquesta terra que desgraciadament l'home, no en te prou-te cura espero i desitjo que mai em falti el bosc, per sentir-me part d'aquest món.

divendres, 27 d’agost del 2010

El meu país es tant petit ....


_____________

Hi diu la cançó:
"El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí"
En aquest cas, es tant petit que des del cim es pot veure el cim veí.
Us presento una de les panoràmiques que es pot veure, des del cim del Pedraforca.
Durant l'ascensió vam tenir, sol,núvols,pluja i una petita calamarsada.
Foto d’arxiu,maig 2009.

dissabte, 31 de juliol del 2010

Un mon, ocult ?


Asseguda en una cadira al jardí, he comencat a observar, el petit món que es belluga al meu costat.

La feinada que tenen les formigues, les abelles i altres bitxets que desconec, si et pares a observar, porten el seu propi ritme. El teu jardí es transforma en una societat diferent, uns circul.len ordenadament, d'altres que passejant pels troncs dels arbres,tenen la seva feina (ves a saber quina) i d'altres que volant, buscan el nèctar de les flors i tots van per feina, formant grups organitzats.

He de dir que, no soc, gens entesa en insectes i un dia fen una passajadeta de bon matí,amb un amic, em va començar a explicar el comportament de les papallones.

I Llavors estan asseguda a la terrassa del jardí,apereix aquella mosca i tu acabes dient:" mira que són pesades aquestes mosques". I de cop i volta descobreixes un nou món, el dels insectes.

diumenge, 18 de juliol del 2010

El símbol de la pau.



D’una bellesa sorprenen,immensa.
Aquesta es la que a mi,m’agrada fotografiar, la que em dona la mare natura, sense avisar,per sorpresa i de cop i volta.







Com es habitual cada tarda a les terres del Berguedà i cau un ruixadet, jo intuïa que sortiria un arc de Sant Martí per la posició del sol i la tempesta,només feia que mirar el cel, esperant veure els seus preciosos colors i mirar-te’l ,allà me’l vaig trobar,llàstima que la composició fotogràficament parlant no estava del tot encertada, però no puc anar en contra de la natura i benvinguda aquesta joia , aquests petit regal.
A la segona fotografia,no se si aprecieu,un segon,arc.
Espero que hi gaudiu tant com jo.

dissabte, 17 de juliol del 2010

Un altre tipos de bellesa





Encara que no sigui una bellesa,natural.
La seva bellesa historica,impressiona i t'envolta al visitar,la Cité i el castell.

La part fortificada de Carcassonne va arribar a estar tan deteriorada que l'estat francès va considerar seriosament derruir les muralles. A aquest efecte es va redactar un decret oficial en el 1849 que va derivar en una gran revolada: l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille i l'escriptor Prosper Mérimée van liderar una campanya per a preservar la fortalesa com Monument històric. Aquest mateix any se li va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollet-li-Duc el projecte de renovació de la ciutat alta. La fortificació consisteix en un anell doble de muralles i 53 torres. Des de 1997 està considerada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. La ciutat fortificada de Carcassonne ha servit d'inspiració d'un joc de taula, Carcassonne.
El catorze de juliol de cada any, dia de la festa nacional francesa, un espectacle pirotècnic acompanyat de jocs lluminosos imita un gran incendi en la ciutat.
(Jo vaig deixar la ciutat el dia 13 d'aquest mes,em vaig perdre els focs artificials,una llàstima.)

dijous, 8 de juliol del 2010

Camins i muntanyes







Anar pels camins i de sobte trobar-te amb una panoràmica així, renova tota la negativitat que puguis portar acumulada, em fa oblidar-me de tot i de tots i entrar en un contacte intim, amb la natura,sentir el seu frescor, i amb aquesta època de l'any quan les temperatures fan pujar el termòmetre i el mal humor,
trobar-te amb una imatge així en un camí,que et dona la frescor per l'ombra dels seus arbres, es realment sublim.
I si a més a més,vas amb bona companyia, que més es pot demanar?

Llavors es quan penses, veus no calen possessions ni posicions, ni tenir tant, amb molt poc es pot ser feliç.

_______________

Tot i que aquesta, fotografia va ser presa el setembre del 2007.
Fa poc vaig estar pels camins del Berguedà i en una d'aquestes vaig recordar que la tenia.

divendres, 18 de juny del 2010

Llums,colors i el Pedraforca



Pedraforca desde Gósol
Cargado originalmente por str.es

Les llums i el colors del Berguedà son canviants durant tot el dia,un paisatge avui no te res a veure amb el de demà,per aixó estic encantada per aquesta terra.




dimarts, 8 de juny del 2010

Els llops

Aquesta Setmana Santa, vaig poder visitar (en bona companya,com sempre) un parc de llops, l' entorn era preciós en mig d'un bosc, ple de rierols i arbres despullats altíssims que deixaven passar la llum, allà vaig poder fotografiar una colla de llops ibèrics.I tenir la ocasió de presenciar una baralla, entre ells.








El llop protagoniste estava jugant amb la seva parella, de cop i volta un nou llop va marcar l' arbre que hi havia aprop d'ells i llavors va començar una lluita pel territori.El protagonista de l'historia va sortir una mica mal parat per que va lluitar sol, contra uns quants. Presenciar una baralla així entre animals ferotges,impacta. Pero em va sorprendre la similitut, m'explico,tinc dues pastors alemanys que també tenen enganxades bastant grosses i em va sorprendre la igualtat de situació entre animals ferotges i domèstics, em va sorprendre com les arrels sorgeix en aquests moments.

He de dir que per disparar, hi vaig tenir que salvar dues xarxas metàl.liques que em separavan d'aquests animals, es fa dificil disparar els moviments ràpids de la baralla i enfocar através de doble tanca,peró trovo que tot i la dificultat i vaig poder captar unes imatge prou, nítides.
__________________________________
Canon EOS 400D DIGITAL
Fecha y hora de toma: 03/04/2010 13:03:12
Tv 1/100Seg.
Av F6.3
Velocidad ISO 400
Longitud focal 270,0 mm
Modo AF

diumenge, 30 de maig del 2010

La meva primera nocturna




La fotografia, et dona una nova dimensió, hi pots veure de nit!!!


Ahir, gràcies a Pere Soler,vaig tenir l'oportunitat de anar a un raconet del nostre país,preciós.


I experimentar amb la fotografia nocturna, ohhh!!!Em vaig quedar sense paraules, em vaig tornar,nena un altre cop, no sabia si canviar d'ubicació,si estar-m'hi quieta, estava inquieta,per la gran bellesa que hi vaig contemplar.


Vam tenir una posta de sol magnífica i per la nit complicitat amb la lluna i els núvols.
He de agraïr en Pere, que ens portes aquests indret i tenir l'oportunitat de poder plasmar,tanta bellesa.

dimecres, 26 de maig del 2010

Benvinguda oreneta


Quina alegria em dona veure el vol de la oreneta,quan arriba per abril, ella ens anuncia que ja ha passat al mal temps i que aviat tindrem temperatures suaus,sol, dies llargs.
El que no m'agrada tant es quan deixo de veure-la,llavors els dies es tornen curts,tristos i freds.
____________________________________
Estava dins un hide observant els ocells i de cop i volta una oreneta, es va colar on era jo, vaig adonar-me que hi havien dos nius.Mentre el mascle,(crec) rondava per fora,escridassant,com dient-nos,marxeu que això es casa nostre!!!!Llavors vaig aprofitar i... a qui el teniu.
Em va saber greu destorbar la seva pau,pero el niu el va fer en un lloc, un tant inapropiat.

dilluns, 24 de maig del 2010

Visita al Delta de l'Ebre







De bon matí, amb les primeres llums de visita pel Delta de l'Ebre, no podia faltar una presa dels pelicans.
Em va encisar el Delta hi he de tornar,no vaig fer gran treball dels camps d'arròs ja que vaig trobar dies amb el cel net  sense cap núvol.


Dos dies intensos pel Delta amb bicicleta, molta calor però gaudint  dels paisatges i coneixen racons i les llums, per properes visites amb la bona companya del meu germà.

dimarts, 18 de maig del 2010

El llangardaix, hi és.


Estan ahí
Cargado originalmente por str.es

Són petits, sempre els veus corre al parc o el jardí,però hi estan ,observant-te,darrere d'alguna fulla, de algun tronc o d'una pedra, aviam que fas i,si t'acostes o et mous,xiiiiu, surten fugint.

Hi vaig aplicar al objectiu,un tub d'extenció, per aixó aquests desenfocs, tant atractius.

dimecres, 12 de maig del 2010

Foto presa Novembre/2009 Des del Montseny.


Feia fred,però va valer la pena. Llàstima que mogués la càmera, el sol estaria en totes les fotos en el mateix lloc, en una altra ocasió ho tindré present.
Una posta de sol al hivern,convida al recolliment, el calor de la llar i a una bona companyia, aix, que romàntic m'ha sortit.
En canvi a l'estiu convida a un bon bany nocturn, ja potser al mar, la piscina o la dutxa, uau quina calor!!!!

dijous, 6 de maig del 2010


Aquesta fotografía ha estat realitzada per Joaquim Muñoz,mentres jo estava realitzant la fotografia que us he mostrat anteriorment.
Tan apassionant es aquest mon? que soc capaç, d’estar tant a prop d’un barrac, per fer una fotografia?
Hi han moments que perdem la xaveta i la noció del temps.
Vosaltres, no heu passat,estones experimentant,ara així ara aixà ,sobretot quan feu una foto a una flor, o intentant fer un macro i quan mireu el rellotge aggg!!!!!com es possible que sigui tan tard!!!!!
Això es obsessió, passió o bogueria?

dimecres, 5 de maig del 2010


Els Cingles de Vallcebre, terra del Berguedà, al fons de la foto es pot apreciar com sorgeixen els pollegons del Pedraforca.
La immensitat de les muntanyes, em fan sentir petita però orgullosa de pertanya a una terra tant bella.
Foto realitzada aquesta setmana santa.
El temps a la muntanya es imprevisible, seguts a taula, veiem un cel amb clarianes, estones de sol que cremava, pero quan passava sobre nostre un dels núvols, de cop baixava la temperatura i queien petits flocs de neu i una altre cop sortia el sol.

dimarts, 4 de maig del 2010

Montserrat


Començo aquest blog amb la muntanya més emblemàtica de Catalunya.Montserrat.

Foto presa el 30 d'abril del 2007, durant una tempesta.

Amb el"pisapapeles"Canon EFS 18-55 f3.5-5.6 , el que em van vendre amb la càmara. Amb ell he gaudit molt i m'ha demostrat que també es poden captar bones images,sense tenir massa pressupost.

dilluns, 3 de maig del 2010

El títol que li he donat al blog,

es un agraïment a la mare natura,
per proveïr-nos, de llums i colors, de dies i nits
que intento captar per tenir-ne un troç de la seva bellesa,
en qualsevol moment del dia i gaudir-ne de la seva grandesa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...