dimarts, 7 de març de 2017

Una espècie diferent.


Mirant el Balandrau

Fa mal temps tothom es queixa, i vol quedar-se a casa vora l'estufa amb la manteta un bon té i un bon llibre.
A part hi ha una espècie diferent, una espècie rara que quan fa mal temps somriu, és posem nerviosos il·lusionats aquesta espècie va carregada fins a les dents d'estris feixucs, un d'aquests l'anomenen "tres peus", i surten, van al camp i a la muntana plovent, nevant. 
Quan l'home del temps anuncia mal temps són capaços d'abraçar el televisor i fer-li petons, i ja els veus corre'ns per la casa buscant la motxilla on tenen la càmera, carregant bateries i revisant l'equip.

Mira que som rars els fotògrafs de natura i paisatge!
Aquest hivern no ens podem queixar.

divendres, 17 de febrer de 2017

Una cita pendent.

Tenia una cita pendent en aquest indret.



Aquest matí haguera estat aprofitos, ja que les boires estaven al seu punt però m'hi ha sorgit un contratemps i molt a pesar meu he hagut de marxar.


Tinc una nova cita pendent en aquest indret.

diumenge, 12 de febrer de 2017

Cap de setmana poc favorable.


Una és la idea i una altra cosa és el que et trobes.


Buscava una foto.



 I vaig trobar en un lloc diferent la inspiració.



divendres, 3 de febrer de 2017

Qui sap. Potser. Vés, a saber.


Potser encara hi hauran altres possibilitats de neu aquest cap de setmana.
Jo no podré aquest cap de setmana, qui sap si el següent.

Us deixo el Pedraforca el cap de setmana passat, on pensava que podria pujar i al final va ser que si, últimament ja no determino res, més aviat penso, qui sap,potser, vés a saber.


dilluns, 30 de gener de 2017

Engolit pel bosc


Dins el bosc perdo la noció del temps,
segueixo el camí que em mostra
allà el món no existeix
no penso en res més.

El bosc fa que perdi la noció del temps,
potser és un monstre,
que m'engoleix
i em vol per ell només.

dimarts, 24 de gener de 2017

Réquiem por un desastre ecológico

Réquiem por un desastre ecológico, requiem por todos los que vendrán, por que no será, desgraciadamente el último.
Réquiem por esas especies  en extinción.
Réquiem por el ser humano que cada vez es más materialista un "borrego" consumista, manipulado desde su comodidad impuesta por campañas de marketing, aborregado que acumula zapatos y modelitos en el armario que puede que use solo una vez en su vida.

Coleccionista de cachivaches inútiles que ha visto en anuncios y campañas publicitarias, borrego infeliz que siempre quiere más, mientras las grandes compañías se forran gracias a él y explotan a personas en continentes lejanos dándoles miseros sueldos, borrego consumista que no se da cuenta que a él también lo están esclavizando al crearle necesitades inútiles y bajandole cada día más el sueldo aceptándolo sin protestar.



Y habla una consumista que intenta ser cada día menos consumidora, por que mi sueldillo lo quiero gastar sin ser influenciada por campañas publicitarias y aúnque lleve la misma ropa hasta el desgaste total, ya me importa un carajo si no voy a "la moda" o repito modelito a saciar, quien se acerque a mi sea por quien soy no por lo que llevo o tengo, no por ir "chic","guay", no por lo que consumo o compro.

Oigo decir:  ir cool sin perder "la dignidad". Que daño hace el marketing publicitario!!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...